DIVERSITAT: Diferències i similituds que existeixen entre les persones, tant en l’àmbit col·lectiu (a nivell de creences i conviccions, de gènere, de factors socioeconòmics, de tipus d’entorn de vida, d’origen cultural, de llengua, d’ideologia, etc.) com en l’àmbit individual (per l’aparença física, les experiències personals, les motivacions, les actituds, els coneixements, les habilitats i les percepcions, la disponibilitat i la capacitat de mobilitat, etc.) Una empresa es considera diversa quan existeix heterogeneïtat de característiques entre les persones que composen els seus equips amb relació al sexe, l’edat, la classe social, l’origen cultural, etc.

Què implica  gestionar la diversitat a les nostres empreses?

Gestionar la diversitat a les organitzacions implica:

—Valorar les diferències de les plantilles dins una organització de manera contínua, reconeixent els talents i les capacitats que les persones de l’equip aporten a l’organització.

—Relacionar-se i treballar amb persones que tenen diferents perspectives. Aquest fet aporta heterogeneïtat a l’entorn de treball.

—Tenir en compte la pluralitat interna de cada grup a nivell individual: conèixer la persona per evitar generalitzacions i un tracte basat en prejudicis i estereotips erronis.

Una organització que gestiona la diversitat i reconeix la contribució de cadascun dels membres és una organització que, en l’actual context, podrà millorar i progressar. Per tant, és fonamental respectar la dimensió individual de cadascun dels treballadors i treballadores a través dels drets col·lectius, més enllà de l’origen, l’edat o el gènere de les persones.

La diversitat es pot entendre bàsicament com la convivència de diferents models o pautes de comportament, de diferents valors, circumstàncies i maneres de viure. Aquesta definició es pot concretar en sis àmbits o dimensions, es poden aplicar al món laboral i que també apliquen en qualsevol àmbit de la nostra vida.

1. Diversitat d’origen o cultural: nacionalitats diferents, amb trets culturals i religiosos, costums i llenguatge verbal i corporal diferents.

2. Diversitat de gènere: la incorporació de les dones al mercat laboral i el fet que puguin fer qualsevol tasca i optar a qualsevol lloc de treball,  ha ampliat el ventall de possibilitats laborals d’aquest gènere.

3. Diferències generacionals: l’envelliment de la població activa i les diferències de formació i d’especialització entre la població més jove i la més gran és una font de diversitat que pot influir en l’estructura i les maneres de treballar de l’empresa. En aquest àmbit es considera fonamental que l’empresa pugui potenciar les competències més destacades de cada grup generacional.

4. Diversitat de bagatge competencial: consisteix en les diferències en el grau i qualitat de la formació, i en l’experiència laboral, que es troben en moltes empreses, independentment de l’edat o altres característiques dels membres de les seves plantilles.

 5. Persones amb discapacitats: cal seguir potenciant els mecanismes d’integració i promoció d’aquest col·lectiu per facilitar la seva integració en el món laboral.

6. Orientació sexual: una altra font de diversitat avui dia és la diversitat d’orientacions sexuals. A la pràctica, encara hi ha forts prejudicis envers les orientacions sexuals no predominants que dificulten la integració i la promoció d’una persona homosexual en el seu ambient de treball.